Mª JOSEP COROMINAS - Enric Cormenzana

ENRIC CORMENZANA O LA PAU BEN ENTESA

Maria Josep Coromines

Artista jove, que malgrat la seva edat té darrera seu una tasca seriosa plena d’inquietuds que es reflecteixen en l’evolució de la seva obra.
La seva formació ha estat diversa. Estudià arquitectura, música i altres matèries que completaren una àmplia diversitat de plantejaments.
Visqué a París durant 1970 i 1971, on entrà en contacte amb la gent més representativa del moment, que l’acolliren de manera estimulant.
L’obra d’ Enric Cormenzana no ha estat sempre en la mateixa línea. Es un exponent clar d’evolució que va des del figurativisme, passant per un sintetisme, fins a arribar a allò que ara ens presenta la galeria Joan Prats, obra que respon a un minimalisme acurat i fins i tot exagerat.
Aclarim que quan hom parla de minimalisme sempre sol fer-se en referència a formes inorgàniques, o bé amb alguns elements orgànics, però, en aquest cas, hi ha una influència informalista que determina el caràcter orgànic dels elements que hi juguen, en contrast amb allò que acostuma a ésser l’art minimal, el qual només és fruit del càlcul. De més a més, en aquesta obra hi ha elements d’atzar.
Encara que diguem que es troba dins d’una trajectòria minimal, cal remarcar que aquest corrent busca una execució freda i impersonal i que, en canvi, a l’obra de Cormenzana hi trobem una vibració manual del traç i de la taca.
L’obra del nostre artista té una clara relació amb l’esperit de la doctrina del zen, en el sentit que col•loca com a protagonista l’espai  buit, que és destinat a provocar la imaginació creadora de l’espectador.
El contingut principal de l’obra, evidentment, no està constituït per formes possibles de captar mitjançant la fotografia, sinó que està construït mitjançant relacions formals que provoquen el pensament i la sensibilitat de l’espectador.